Reunió de principi de curs:
Resum de punts a tractar a la reunió:
1- El Preadolescent:
- Facilitat per a evitar la feina
- Cal fer-los responsables (confiar en ells)
- No els tractem com a nens i es faran més responsables sense oblidar que segueixen sent nens.
- Cal que poc a poc s’aprenguin a espavilar tot sols i que reclamin ajuda quan realment la necessitin.
- Cada cop buscaran més intimitat i cal respectar-la així com tenir en compte que ja tenen opinió.
- Consells adolescents a la web de sisè.
2- Normativa bàsica resumida:
- Cal respectar l’horari d’entrada i de sortida de l’escola.
- Bates i xandalls obligatoris i marcats.
- Els alumnes malalts s’han de quedar a casa (demanar feina als companys)
- Revisar periòdicament els polls.
- Respectar tota la comunitat educativa (companys i mestres)
3- Agendes:
- Cal que els pares mirin CADA DIA l’agenda en la data d’avui. Si hi ha una nota en vermell cal signar-la per a que els mestres sapiguem que els pares han estat informats.
- És l’eina principal de comunicació pares- escola i escola- pares.
- Si un alumne té moltes notes vermelles cal trobar solucions. Reunió de pares.
- Els pares i els mestres tenim els mateixos objectius ; aconseguir el màxim rendiment de l’alumne; per tal cal treballar junts i que ens vegin com a front comú. (Discrepàncies en privat)
- Justificar absències.
4- Funcionament de les classes:
- Matemàtiques: 3 hores desdoblades amb la senyoreta Maika + Quinzet + dia de problemes+ Hores d’avançar feina.
- Medi: El temari no segueix estrictament el llibre, experiments si s’escau, dissecció, murals, pissarra digital. pàgina web. Mapes Espanya (avaluats)
- Català: Treball redaccions. Expressió en públic. Millora de la lectura. Mestre llegint als alumnes. Llibre de lectura a classe cada setmana. Dictats.
- Francès : Senyoreta Júlia.
- Projecte interdisciplinar: Invents i descobriments de la història.
- Anglès: Senyoreta Jénifer.
- Anglès Oral: Senyoreta Sandra.
- Castellà: Professor Nacho. (Treball llibre al Nadal obligatori.)
- Religió/ Ètica: Opcionals
- Ciutadania: Debats, converses, assemblea. Expressar les nostres opinions.
- Plàstica: Sense Llibre. Maletí gran en anglès i quadern. Títol. Activitats especials.
- Ed física:Senyoreta Nuri/ Natació Tutors.
- Informàtica i Música: Prof. Ricard
- És bo assistir a les sortides culturals i animar als alumnes a participar-hi.
5- Els deures:
- No deixar-los per a últim moment. (aprendre a organitzar-se)
- Sempre tenen temps per avançar a classe (qui l’aprofita no té gairebé feina)
- Ells s’han de preparar la motxilla sols i poc a poc aprendre a organitzar-se sols la feina. (al principi pot caler supervisió)
- No fer la feina dels nens però estar disponibles per ajudar i aconsellar. (si es pot)
- Aplicació de POSITIUS I NEGATIUS segons esforç en la feina o falta de deures. (pugen i baixen nota)
6- Avaluació:
- L’avaluació dels alumnes és contínua i TOTES les activitats son avaluables o conten nota.
- Els controls tindran una dificultat gradual i cada cop seran més de reflexionar i menys de completar.
- No deixin tot l’estudi per al dia abans de l’examen. Hi haurà controls sorpresa al llarg del curs.
- Els controls suspesos son entregats als pares per a que siguin informats i cal retornar-los signats.
Tota aquesta programació pot estar subjecta a canvis al llarg del curs segons el ritme de la classe. Davant de qualsevol dubte si us plau adreceu-vos al tutor per a consultar o demaneu una reunió.
El primer trimestre intentaré fer totes les reunions de pares individualment.
Consulteu la web de sisè per saber dates de controls i novetats!
1- El Preadolescent:
- Facilitat per a evitar la feina
- Cal fer-los responsables (confiar en ells)
- No els tractem com a nens i es faran més responsables sense oblidar que segueixen sent nens.
- Cal que poc a poc s’aprenguin a espavilar tot sols i que reclamin ajuda quan realment la necessitin.
- Cada cop buscaran més intimitat i cal respectar-la així com tenir en compte que ja tenen opinió.
- Consells adolescents a la web de sisè.
2- Normativa bàsica resumida:
- Cal respectar l’horari d’entrada i de sortida de l’escola.
- Bates i xandalls obligatoris i marcats.
- Els alumnes malalts s’han de quedar a casa (demanar feina als companys)
- Revisar periòdicament els polls.
- Respectar tota la comunitat educativa (companys i mestres)
3- Agendes:
- Cal que els pares mirin CADA DIA l’agenda en la data d’avui. Si hi ha una nota en vermell cal signar-la per a que els mestres sapiguem que els pares han estat informats.
- És l’eina principal de comunicació pares- escola i escola- pares.
- Si un alumne té moltes notes vermelles cal trobar solucions. Reunió de pares.
- Els pares i els mestres tenim els mateixos objectius ; aconseguir el màxim rendiment de l’alumne; per tal cal treballar junts i que ens vegin com a front comú. (Discrepàncies en privat)
- Justificar absències.
4- Funcionament de les classes:
- Matemàtiques: 3 hores desdoblades amb la senyoreta Maika + Quinzet + dia de problemes+ Hores d’avançar feina.
- Medi: El temari no segueix estrictament el llibre, experiments si s’escau, dissecció, murals, pissarra digital. pàgina web. Mapes Espanya (avaluats)
- Català: Treball redaccions. Expressió en públic. Millora de la lectura. Mestre llegint als alumnes. Llibre de lectura a classe cada setmana. Dictats.
- Francès : Senyoreta Júlia.
- Projecte interdisciplinar: Invents i descobriments de la història.
- Anglès: Senyoreta Jénifer.
- Anglès Oral: Senyoreta Sandra.
- Castellà: Professor Nacho. (Treball llibre al Nadal obligatori.)
- Religió/ Ètica: Opcionals
- Ciutadania: Debats, converses, assemblea. Expressar les nostres opinions.
- Plàstica: Sense Llibre. Maletí gran en anglès i quadern. Títol. Activitats especials.
- Ed física:Senyoreta Nuri/ Natació Tutors.
- Informàtica i Música: Prof. Ricard
- És bo assistir a les sortides culturals i animar als alumnes a participar-hi.
5- Els deures:
- No deixar-los per a últim moment. (aprendre a organitzar-se)
- Sempre tenen temps per avançar a classe (qui l’aprofita no té gairebé feina)
- Ells s’han de preparar la motxilla sols i poc a poc aprendre a organitzar-se sols la feina. (al principi pot caler supervisió)
- No fer la feina dels nens però estar disponibles per ajudar i aconsellar. (si es pot)
- Aplicació de POSITIUS I NEGATIUS segons esforç en la feina o falta de deures. (pugen i baixen nota)
6- Avaluació:
- L’avaluació dels alumnes és contínua i TOTES les activitats son avaluables o conten nota.
- Els controls tindran una dificultat gradual i cada cop seran més de reflexionar i menys de completar.
- No deixin tot l’estudi per al dia abans de l’examen. Hi haurà controls sorpresa al llarg del curs.
- Els controls suspesos son entregats als pares per a que siguin informats i cal retornar-los signats.
Tota aquesta programació pot estar subjecta a canvis al llarg del curs segons el ritme de la classe. Davant de qualsevol dubte si us plau adreceu-vos al tutor per a consultar o demaneu una reunió.
El primer trimestre intentaré fer totes les reunions de pares individualment.
Consulteu la web de sisè per saber dates de controls i novetats!
Una eina per a millorar la comprensió lectora (per a pares)
Moltes vegades en aquestes edats em trobo amb alumnes que tenen greus dificultats en entendre el que llegeixen. He arribat a la conclusió que en moltes ocasions això és degut bàsicament a la falta de pràctica. Més d'una vegada he demanat a un alumne que llegeixi un paràgraf i li he preguntat què explica. Evidentment ha abaixat el cap i ha tornat a llegir el que posava però ara esforçant-se en entendre-ho però... Per què no ho va fer la primera vegada?
Senzill, normalment no els hi cal i no hi estan acostumats. Així dons una activitat que sempre he proposat en aquests casos és la lectura diària a casa però amb unes condicions especials:
Una lectura molt breu, senzilla, potser 5 o 10 minuts (que no els angoixi fer-ho)
Després de llegir per a ell mateix el nen ha d'explicar al pare o mare què passava a la història, què ha succeït o què li ha interessat més però com que tal com estan les coses els pares no tenim massa temps podem aprofitar que ens ho expliqui al parar la taula, recollir-la, o abans d’anar a dormir.
El més important és fer-ho cada dia i és per això que recomano que sigui una cosa molt breu, concreta i senzilla o el nen s'ho prendrà com un càstig. Potser pot servir un diari ( que expliqui una notícia), un llibre que li agradi, una revista d'un tema que li sembli interessant o, fins i tot, un còmic.
Per animar-vos us diré que aquesta activitat dia a dia es nota molt desprès a classe.
Si no sabeu què podeu fer servir a la xarxa hi ha molts i molts recursos, per exemple a la web www.totcontes.com he trobat un apartat de contes fets pels lectors que són molt curts i que, tot i que potser son massa infantils, tenen la llargària adequada per aquesta activitat. (A més a més... A quí no li agrada un bon conte?)
Recordeu que l’objectiu és acostumar als nens i nenes a fer aquell petit esforç en llegir el que sigui d’entendre-ho directament.
Cliqueu aquí per accedir a la pàgina de contes.
Ja em direu si us agrada la idea!
Senzill, normalment no els hi cal i no hi estan acostumats. Així dons una activitat que sempre he proposat en aquests casos és la lectura diària a casa però amb unes condicions especials:
Una lectura molt breu, senzilla, potser 5 o 10 minuts (que no els angoixi fer-ho)
Després de llegir per a ell mateix el nen ha d'explicar al pare o mare què passava a la història, què ha succeït o què li ha interessat més però com que tal com estan les coses els pares no tenim massa temps podem aprofitar que ens ho expliqui al parar la taula, recollir-la, o abans d’anar a dormir.
El més important és fer-ho cada dia i és per això que recomano que sigui una cosa molt breu, concreta i senzilla o el nen s'ho prendrà com un càstig. Potser pot servir un diari ( que expliqui una notícia), un llibre que li agradi, una revista d'un tema que li sembli interessant o, fins i tot, un còmic.
Per animar-vos us diré que aquesta activitat dia a dia es nota molt desprès a classe.
Si no sabeu què podeu fer servir a la xarxa hi ha molts i molts recursos, per exemple a la web www.totcontes.com he trobat un apartat de contes fets pels lectors que són molt curts i que, tot i que potser son massa infantils, tenen la llargària adequada per aquesta activitat. (A més a més... A quí no li agrada un bon conte?)
Recordeu que l’objectiu és acostumar als nens i nenes a fer aquell petit esforç en llegir el que sigui d’entendre-ho directament.
Cliqueu aquí per accedir a la pàgina de contes.
Ja em direu si us agrada la idea!
El preadolescent:
Certament, les circumstàncies en què s’hagi desenvolupat la vida de cada nen condicionen bastant la seva manera de ser i el seu caràcter, però hi ha tot un conjunt de trets que són comuns en aquesta edat. Tractarem de descriure’ls.
El caràcter d’un noi de 10 o 11 anys ha assolit ja normalment un considerable grau d’equilibri, com si es tractés de la maduresa de la seva etapa infantil. Ara presentarà trets més definits d’afirmació de la seva personalitat, de curiositat i de sociabilitat.
És inquiet, investigador, mogut. No pot estar mai quiet. Parla amb una desimboltura i un enginy que sol fer gràcia als adults. Es demana contínuament pel perquè de cada cosa. Escodrinya als adults, els estudia amb mirada penetrant, fa radiografies de cada gest, de cada reacció, de cada manera de parlar.
Li agrada explorar, investigar, descobrir, ficar-se on no el demanen. Té una sorollosa espontaneïtat sense massa criteri que el fa alternar fàcilment lo ocurrent i simpàtic amb lo inoportú o groller.
La seva vida emocional presenta forts contrastos. En poc temps pot passar d’un espectacular empipament a una explosió de riure. És voluble en el seu estat d’ànim. Pot estar rondinaire i insuportable al matí i alegre i juganer a la tarda. Altres vegades alternarà dies bons amb dies foscos. El mal humor li pot aparèixer en qualsevol moment, però no sol durar gaire: no és ressentit.
Necessita fer-se escoltar. És fàcil veure’l aixecant la veu o buscant ansiosament el protagonisme. Té, per naturalesa, el desig d’atreure l’atenció. No convé fer-li massa cas si amb això deixem d’estar pels altres.
És trapella i incansable. Davant de les seves entremaliadures no convé ni ser massa rígids ni deixar-les passar sense més. Cal saber trobar un punt mig.
És curiós, extravertit i xerraire, fins i tot sembla una mica ansiós. Li falta encara sentit de la mesura i dels matisos. De vegades no entén bé l’abast dels seus actes; quan algú fa broma amb ell, és fàcil que el noi acabi faltant-li al respecte.
Sovint es porta millor fora que dins de casa. Això demostra que si vol, sap portar-se bé.
És fàcil que es comporti amb rebel·lia, o que digui que ell ja és gran i que pot fer el que vulgui. Però davant les dificultats, li agradarà tenir un adult al seu costat.
No és normal que busqui l’aïllament. Més aviat prefereix la companyia o tenir gent al voltant, encara que de vegades manifesti desitjos d’independència. Interromp i molesta, però també és molt alegre i rialler. Sol fer el pallasso i els adults acostumem a riure amb ell.
Prefereix contradir a respondre. No ho fa per malicia, sinó que forma part de la consolidació del seu caràcter. Altres vegades li agrada establir cordials intercanvis d’opinions i aprofundir en el coneixement de tot.
En aquesta edat ja veu als adults amb uns altres ulls, de menys admiració i més sentit crític. Censura el seu comportament i les seves paraules. Fins i tot hi ha un excés de suspicàcia per buscar defectes, cert ànim de dur la contrària, certa inclinació a insultar, a cridar, o a respondre grollerament. Tot i aquest comportament, això no vol dir que hagi disminuït el seu afecte per nosaltres.
Habitualment procura dir la veritat, però si creu que aquesta li pot comportar problemes, pot agafar el costum de mentir. Perquè això no passi, no hem de ser massa rígids, i li hem d’agrair la seva sinceritat.
Les noies ja començaran a interessar-se pels nois. Per contra, els nois s’interessen poc per les noies, i fins i tot poden dir que són cursis o avorrides. És fàcil veure’ls jugar amb grups separats de nois i de noies.
Quan estan en grup solen ser més entremaliats, i fan coses que potser no farien sols. Els agrada emprenyar als grupets del sexe contrari.
Als dotze anys, però, les coses poden haver canviat i de sobte els nois es comencen a interessar per les noies.
Amb el pas del temps, començarà a reclamar el dret de prendre les seves pròpies decisions, i gaudirà fent-ho. Això el farà més responsable.
Voldrà més llibertat dels seus pares. Tractarà de semblar gran. Afirmarà que ja no és un nen i voldrà que no el tractin com a tal. Tot això forma part del procés d’afirmació de la seva personalitat. No és un procés uniforme, sinó que es va fent a empentes. Els pares i educadors hem de saber ser pacients, donar corda quan fa falta, i retallar-la quan cal.
Sol ser molt entusiasta. S’apassiona per un menjar que li ve de gust, per un amic que li ha caigut bé, per una pel·lícula o per un caprici. Es capbussa en allò que li interessa. Li agrada el debat i la discussió, exercir la seva intel·ligència i fer demostracions de memòria o enginy. És un bon moment per fomentar l’afició a la lectura.
També és edat de sorprenents iniciatives, que voldrà realitzar de manera immediata, ja que sol tenir una bona dosi de confiança i seguretat en ell mateix.
Encara no entén bé les idees abstractes. És millor parlar-li amb un llenguatge concret, i fer servir imatges i exemples.
Ja comença a entendre les emocions dels altres, i és sensible als sentiments aliens. Té curiositat per saber com són els altres nens. Es demana sovint si ell és estrany o diferent.
Espera dels adults seguretat i coherència, decisions sàvies i madures.
Accepta l’autoritat i disciplina justes.
En general no és tan poruc com abans, però pot tenir por de quedar-se sol a la foscor, o d’estar al bosc sense la companyia d’un adult. O el pot afectar la visió d’una pel·lícula de terror, que li farà sorgir nous temors.
Contrasta amb això que no tingui gens de por a la velocitat o al risc físic, normalment per manca d’experiència. Si pateix caigudes o accidents això el farà tornar més prudent.
El preocupa la seva manera de vestir, i s’entesta en anar “a la moda”. Si ha vist algú portant uns determinats vaquers, o una samarreta o una caçadora, no vol una altra cosa. Acaba entenent molt de marques de roba i sabatilles esportives.
Poc a poc va perdent la resistència a treballar que mostrava quan era més petit. Reconeix els seus deures i normalment no s’oposa a complir amb les seves obligacions. Potser no ho farà per pròpia iniciativa, i farà falta que nosaltres li recordem, però mostra bona voluntat. El que passa és que ho vol acabar tot en un minut. En general, és mostra més responsable si nosaltres no li estem a sobre.
De vegades li pot costar una mica de posar-s’hi. Sap que al final haurà de fer les coses, però sovint necessita de l’empenta inicial per decidir-se, o d’un petit sermó nostre que el faci sentir culpable.
És pren les crítiques molt seriosament, tot i que no sempre aconseguim amb això que canviï de conducta.
És sincer respecte de les coses que no li agraden. Si sent que se’l tracta injustament, no tindrà cap por de protestar.
Encara pot tenir alguns comportaments infantils: baralles, persecucions, amagar-li les coses a un company, llençar cosetes a un altre nen,... i gaudirà amb aquestes coses.
Normalment les noies són més espavilades que els nois per aconseguir coses dels adults. Els nois poden ser una mica bruscs. Les noies són més diplomàtiques, saben ser més afectuoses, reconeixen millor els sentiments dels altres, i saben trobar el moment oportú per demanar una cosa o aconseguir un permís.
És fàcil que admirin i fins i tot idealitzin a un germà més gran, de 15 o 18 anys. Normalment aquest germà es mostra més atent i comprensiu amb ell que els seus propis pares. D’aquesta manera aquest germà pot tenir una gran influència en ell i en la seva educació.
Sol exigir dels seus caps i mestres capacitat de liderat, autoritat, justícia i comprensió.
Dóna gran importància al grup. S’afegirà a les coses que el grup faci, fins i tot a les dolentes. Quan estan en grup, són capaços de martiritzar un company o de burlar-se d’un professor davant seu.
Si veuen al seu cap o mestre poc segur, o tou, o que no aconsegueix mantenir la disciplina, intentaran prendre-li el pèl i es mofaran d’ell. Per contra, seran d’allò més formals davant d’un cap o mestre segur d’ell mateix i ferm. Pot sorprendre aquesta doble personalitat, aquesta diferència de comportament, però és conseqüència de la importància que per a ell té el grup.
Pot fins i tot sentir admiració envers els caps i mestres que es mostren enèrgics, saben molt, destaquen a l’esport, o són capaços de portar la classe amb autoritat i sentit del’humor alhora. Realment, un educador amb bones qualitats no ha de tenir gaires problemes per conduir un grup d’aquesta edat.
El caràcter d’un noi de 10 o 11 anys ha assolit ja normalment un considerable grau d’equilibri, com si es tractés de la maduresa de la seva etapa infantil. Ara presentarà trets més definits d’afirmació de la seva personalitat, de curiositat i de sociabilitat.
És inquiet, investigador, mogut. No pot estar mai quiet. Parla amb una desimboltura i un enginy que sol fer gràcia als adults. Es demana contínuament pel perquè de cada cosa. Escodrinya als adults, els estudia amb mirada penetrant, fa radiografies de cada gest, de cada reacció, de cada manera de parlar.
Li agrada explorar, investigar, descobrir, ficar-se on no el demanen. Té una sorollosa espontaneïtat sense massa criteri que el fa alternar fàcilment lo ocurrent i simpàtic amb lo inoportú o groller.
La seva vida emocional presenta forts contrastos. En poc temps pot passar d’un espectacular empipament a una explosió de riure. És voluble en el seu estat d’ànim. Pot estar rondinaire i insuportable al matí i alegre i juganer a la tarda. Altres vegades alternarà dies bons amb dies foscos. El mal humor li pot aparèixer en qualsevol moment, però no sol durar gaire: no és ressentit.
Necessita fer-se escoltar. És fàcil veure’l aixecant la veu o buscant ansiosament el protagonisme. Té, per naturalesa, el desig d’atreure l’atenció. No convé fer-li massa cas si amb això deixem d’estar pels altres.
És trapella i incansable. Davant de les seves entremaliadures no convé ni ser massa rígids ni deixar-les passar sense més. Cal saber trobar un punt mig.
És curiós, extravertit i xerraire, fins i tot sembla una mica ansiós. Li falta encara sentit de la mesura i dels matisos. De vegades no entén bé l’abast dels seus actes; quan algú fa broma amb ell, és fàcil que el noi acabi faltant-li al respecte.
Sovint es porta millor fora que dins de casa. Això demostra que si vol, sap portar-se bé.
És fàcil que es comporti amb rebel·lia, o que digui que ell ja és gran i que pot fer el que vulgui. Però davant les dificultats, li agradarà tenir un adult al seu costat.
No és normal que busqui l’aïllament. Més aviat prefereix la companyia o tenir gent al voltant, encara que de vegades manifesti desitjos d’independència. Interromp i molesta, però també és molt alegre i rialler. Sol fer el pallasso i els adults acostumem a riure amb ell.
Prefereix contradir a respondre. No ho fa per malicia, sinó que forma part de la consolidació del seu caràcter. Altres vegades li agrada establir cordials intercanvis d’opinions i aprofundir en el coneixement de tot.
En aquesta edat ja veu als adults amb uns altres ulls, de menys admiració i més sentit crític. Censura el seu comportament i les seves paraules. Fins i tot hi ha un excés de suspicàcia per buscar defectes, cert ànim de dur la contrària, certa inclinació a insultar, a cridar, o a respondre grollerament. Tot i aquest comportament, això no vol dir que hagi disminuït el seu afecte per nosaltres.
Habitualment procura dir la veritat, però si creu que aquesta li pot comportar problemes, pot agafar el costum de mentir. Perquè això no passi, no hem de ser massa rígids, i li hem d’agrair la seva sinceritat.
Les noies ja començaran a interessar-se pels nois. Per contra, els nois s’interessen poc per les noies, i fins i tot poden dir que són cursis o avorrides. És fàcil veure’ls jugar amb grups separats de nois i de noies.
Quan estan en grup solen ser més entremaliats, i fan coses que potser no farien sols. Els agrada emprenyar als grupets del sexe contrari.
Als dotze anys, però, les coses poden haver canviat i de sobte els nois es comencen a interessar per les noies.
Amb el pas del temps, començarà a reclamar el dret de prendre les seves pròpies decisions, i gaudirà fent-ho. Això el farà més responsable.
Voldrà més llibertat dels seus pares. Tractarà de semblar gran. Afirmarà que ja no és un nen i voldrà que no el tractin com a tal. Tot això forma part del procés d’afirmació de la seva personalitat. No és un procés uniforme, sinó que es va fent a empentes. Els pares i educadors hem de saber ser pacients, donar corda quan fa falta, i retallar-la quan cal.
Sol ser molt entusiasta. S’apassiona per un menjar que li ve de gust, per un amic que li ha caigut bé, per una pel·lícula o per un caprici. Es capbussa en allò que li interessa. Li agrada el debat i la discussió, exercir la seva intel·ligència i fer demostracions de memòria o enginy. És un bon moment per fomentar l’afició a la lectura.
També és edat de sorprenents iniciatives, que voldrà realitzar de manera immediata, ja que sol tenir una bona dosi de confiança i seguretat en ell mateix.
Encara no entén bé les idees abstractes. És millor parlar-li amb un llenguatge concret, i fer servir imatges i exemples.
Ja comença a entendre les emocions dels altres, i és sensible als sentiments aliens. Té curiositat per saber com són els altres nens. Es demana sovint si ell és estrany o diferent.
Espera dels adults seguretat i coherència, decisions sàvies i madures.
Accepta l’autoritat i disciplina justes.
En general no és tan poruc com abans, però pot tenir por de quedar-se sol a la foscor, o d’estar al bosc sense la companyia d’un adult. O el pot afectar la visió d’una pel·lícula de terror, que li farà sorgir nous temors.
Contrasta amb això que no tingui gens de por a la velocitat o al risc físic, normalment per manca d’experiència. Si pateix caigudes o accidents això el farà tornar més prudent.
El preocupa la seva manera de vestir, i s’entesta en anar “a la moda”. Si ha vist algú portant uns determinats vaquers, o una samarreta o una caçadora, no vol una altra cosa. Acaba entenent molt de marques de roba i sabatilles esportives.
Poc a poc va perdent la resistència a treballar que mostrava quan era més petit. Reconeix els seus deures i normalment no s’oposa a complir amb les seves obligacions. Potser no ho farà per pròpia iniciativa, i farà falta que nosaltres li recordem, però mostra bona voluntat. El que passa és que ho vol acabar tot en un minut. En general, és mostra més responsable si nosaltres no li estem a sobre.
De vegades li pot costar una mica de posar-s’hi. Sap que al final haurà de fer les coses, però sovint necessita de l’empenta inicial per decidir-se, o d’un petit sermó nostre que el faci sentir culpable.
És pren les crítiques molt seriosament, tot i que no sempre aconseguim amb això que canviï de conducta.
És sincer respecte de les coses que no li agraden. Si sent que se’l tracta injustament, no tindrà cap por de protestar.
Encara pot tenir alguns comportaments infantils: baralles, persecucions, amagar-li les coses a un company, llençar cosetes a un altre nen,... i gaudirà amb aquestes coses.
Normalment les noies són més espavilades que els nois per aconseguir coses dels adults. Els nois poden ser una mica bruscs. Les noies són més diplomàtiques, saben ser més afectuoses, reconeixen millor els sentiments dels altres, i saben trobar el moment oportú per demanar una cosa o aconseguir un permís.
És fàcil que admirin i fins i tot idealitzin a un germà més gran, de 15 o 18 anys. Normalment aquest germà es mostra més atent i comprensiu amb ell que els seus propis pares. D’aquesta manera aquest germà pot tenir una gran influència en ell i en la seva educació.
Sol exigir dels seus caps i mestres capacitat de liderat, autoritat, justícia i comprensió.
Dóna gran importància al grup. S’afegirà a les coses que el grup faci, fins i tot a les dolentes. Quan estan en grup, són capaços de martiritzar un company o de burlar-se d’un professor davant seu.
Si veuen al seu cap o mestre poc segur, o tou, o que no aconsegueix mantenir la disciplina, intentaran prendre-li el pèl i es mofaran d’ell. Per contra, seran d’allò més formals davant d’un cap o mestre segur d’ell mateix i ferm. Pot sorprendre aquesta doble personalitat, aquesta diferència de comportament, però és conseqüència de la importància que per a ell té el grup.
Pot fins i tot sentir admiració envers els caps i mestres que es mostren enèrgics, saben molt, destaquen a l’esport, o són capaços de portar la classe amb autoritat i sentit del’humor alhora. Realment, un educador amb bones qualitats no ha de tenir gaires problemes per conduir un grup d’aquesta edat.
Recursos per a pares: L’ADOLESCENT
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ADOLESCENT
Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un nen però encara no s’és un adult. De fet l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el noi o la noia anirà adquirint una major independència i seguretat en ell mateix. Però per poder-la adquirir, abans s’haurà de desfer de la dependència que té dels adults. I per arribar a tenir un criteri propi, també haurà de rebutjar les opinions dels pares i fer valer les seves pròpies. En conseqüència, la tradicional rebel·lia que mostren els adolescents envers els pares i l’autoritat en general, no l’hem de veure com un problema, sinó com un pas necessari per tal que aquell nen o nena creixi i arribi a fer-se un adult, amb pensament i opinions propis, i capaç de valer-se per ell mateix.
Veiem quines són les característiques generals més comunes en els adolescents:
Font: http://www.jouscout.com
Veiem quines són les característiques generals més comunes en els adolescents:
- Ja no es considera un nen, i per tant no vol ser tractat com a tal. No vol formar part del món dels petits, rebutja tot allò que li recorda la seva infància, no vol que li preguntin per l’escola, no vol que el facin anar a dormir, etc... Se sentirà ofès davant qualsevol observació nostra, per petita que sigui, especialment si la fem davant d’altres nens.
- El desig d’independència i llibertat que experimenten és un procés natural. Els adults no ens hi hem d’interposar; seria dolent per a ell.
- Per una altra banda, l’adolescent està patint un canvi físic molt important (la pubertat). Aquest canvi el fa sentir insegur; l’hem de convèncer i tranquil·litzar de què el resultat final serà positiu.
- Aquest canvi físic ha provocat que, de sobte, totes les hormones del cos es posin en funcionament; l’activitat hormonal explica en part els bruscos i sobtats canvis d’humor que pateixen els adolescents. Els adults hem de tenir paciència davant d’aquests canvis d’humor inexplicables i sense fonament. Ja hem dit que són propis d’aquesta “tempesta” interior que està vivint, i que li dificulta de vegades controlar els seus impulsos i sentiments.
- Fins i tot l’adolescent s’estranya del seu propi comportament. Té la impressió de no ser ell mateix, pensa que aquells gestos i actituds no són seus, no entén lo que li està passant. Però difícilment afirmarà aquests sentiments. Ell sap que el seu comportament no està bé, però tanmateix no acceptarà els retrets o les reprimendes, que en general li produiran la sensació de ser un incomprès.
- Els adolescents intenten afirmar la seva pròpia personalitat oposant-se (sovint de manera inadequada i maldestre) a tot el que signifiqui tradició, conformisme i criteri dels adults. L’adolescent poques vegades té un pensament propi i reflexiu; la prova està en què pot canviar d’opinió sobre algun fet d’un dia per l’altre. Sempre es col·loca, instintivament, en l’opinió contrària a allò que pensin els pares, però sense saber raonar el perquè. No saben molt bé el que volen, però saben que ha de ser diferent del que vulguin els pares.
- En l’àmbit afectiu i familiar es mostren indiferents i fins i tot molestos amb les manifestacions d’afecte dels seus pares (petons, carícies, abraçades,...), especialment si es produeixen al davant d’altres nois o noies de la seva edat. El que ells volen és no tan sols ser estimats, sinó estimar per sí mateixos i triar les seves pròpies amistats, naturalment, fora de casa.
- Mostren un gran egoisme i indiferència amb els membres de la família. En canvi, són capaços de mostrar una autèntica dedicació pels altres, pels que no pertanyen a la família, pels pobres i necessitats, pels ideals,...
- Per això aquesta època és un bon moment per a orientar-los, sense imposar-ho mai, cap a una associació juvenil que es basi en uns adequats ideals i valors. Possiblement s’hi dedicaran amb un interès i un esforç que ens sorprendrà. Però és molt positiu per a ells; aquest donar-se als altres els ajuda a retrobar l’equilibri.
- També és freqüent en aquesta època el viure una passió amorosa idealitzada: s’enamoren d’un professor o professora, un cantant, un esportista,... Si aquesta passió es viscuda amb naturalitat i d’una manera sana, sense excessives obsessions, no cal amoïnar-se; el moment passional passarà per sí sol.
- Els pares no s’han d’estranyar si els fills adolescents ja no volen sortir amb ells. Els fills necessiten trobar el seu propi camí. Lo important és que allò que interessa als fills no sigui perillós per a la seva integritat moral i física.
- L’adolescent és capaç d’entusiasmar-se per una cosa insignificant de la mateixa manera que ho fa per les coses grans i magnífiques. Els adults no hem de menysprear mai ni fer comentaris negatius sobre el que valoren els nois, sempre i quan no signifiqui un perill per a ells. Si fem un comentari burleta d’una cosa que per a ell té valor, aquest pot sentir-se ferit i trist, ja que són molt susceptibles.
- Són molt gelosos de la seva autonomia, per la qual cosa hem de tenir cura de respectar la seva independència, intimitat, espai i temps. Sobretot que no se sentin vigilats, perquè només s’aconsegueix que es repleguin en sí mateixos i es tanquin més. Al vigilar-lo, l’únic que aconseguim és que pensi que no li tenim confiança. Són molt suspicaços: si els vigileu se n’adonaran. No es tracta de vigilar-lo, sinó de velar per ell, perquè assoleixi el màxim de les seves qualitats i oportunitats.
- Els pares els han de donar l’oportunitat de què participin de forma activa en les decisions que afectin a la vida en comú de la família. D’aquesta manera aconseguiran que el fill adolescent se senti lligat a l’àmbit familiar i no es desvinculi del tot. Quant més participen en les decisions i més responsabilitat se’ls dona, menys busquen fora la llibertat, ja que l’estan aconseguint dins de la família.
- Descobreix la intimitat, i té tendència a la introspecció. A l’adolescència es descobreix que un és diferent, i s’intenta accentuar aquesta diferència. Es dóna així la recerca d’una conducta original.
- Descobreix també el seu món interior, i busca aïllar-se del món que l’envolta i crear un món imaginari, un món ideal propi al marge de la realitat. Un món interior que protegeix tancant-se en sí mateix.
- Feblesa de voluntat. Li costa fer les coses, mostra una actitud cansada davant les dificultats de la vida ordinària. Es dedica amb entusiasme a tot allò que desperta el seu interès, però no així amb tot allò que toca fer per obligació.
- És impacient. Vol aconseguir les coses ja, aquí i ara. Tendeix a lo immediat i fàcil, i li falta constància per acabar el que comença.
- El seu pensament està tenyit pels seus sentiments. Posa molta càrrega afectiva en lo que pensa i diu. Per això és molt radical en els seus judicis i dogmàtic en les seves afirmacions. Li falta capacitat de matisar: per ell tot és blanc o negre, sense postures intermitges.
- Sobretot, quan es presentin manifestacions d’independència, d’autonomia, hem de reaccionar sense enfadar-nos, sense drames ni escenes fora de to.
- En aquesta etapa és necessària, més que mai, la persuasió i el diàleg, evitant les imposicions. Heu de saber escoltar, comprendre, dedicar temps. En aquesta època serveixen de poc les postures autoritàries; la única autoritat que podem mantenir és una autoritat moral, però per tenir-la cal que l’adolescent tingui confiança en nosaltres.
- Quan vulgueu aconseguir una cosa d’ells, apel·leu als motius més elevats; no us recolzeu en arguments exclusivament pràctics; malgrat les aparences, estan a l’època dels idealismes desinteressats.
- En termes generals, eviteu el burlar-vos d’ells; mostreu-vos compassius; més encara, feu-los sentir que els enteneu. Conservareu d’aquesta manera davant d’ells la vostra autoritat moral, que tant necessiten sense saber-ho, per encaminar-los correctament vers la edat adulta.
Font: http://www.jouscout.com
COM MILLORAR L’AUTOESTIMA DE L’ADOLESCENT
L’autoestima és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. En els nens l’autoestima encara s’està formant. Els esdeveniments positius reforcen en ell l’autoestima positiva i els fracassos activen la negativa. El fet de sentir-se estimat i respectat pels seus pares i la gent del seu entorn és molt important per al desenvolupament d’una autoestima positiva.
La autoestima dels adolescents es veu afectada positiva o negativament segons els comportaments que veu al seu voltant: pares, professors, amics... Els pares i educadors hem d’encoratjar en ell el valor, la responsabilitat i la independència, i evitar la crítica destructiva.
Els elogis, retrets, mirades, estímuls, càstigs... li transmeten missatges positius o negatius, segons la forma o intenció amb què se’ls transmetin. Aquests missatges seran portadors de sentiments de seguretat, acceptació, afecte; o pel contrari, de rebuig, inseguretat, desconfiança o desànim.
Ara veurem 23 ACCIONS concretes que són desitjables de realitzar perquè els adolescents desenvolupin una bona autoestima:
1) ELOGIAR I NO RIDICULITZAR
A aquesta edat necessita que se li reconeguin les petites coses que fa diàriament i que de vegades ens passen desapercebudes als adults.
Tanmateix, hem d’evitar l’elogi excessiu. L’elogi ha de ser sincer, sense exageracions i destinat a aquells comportaments que volem augmentar (si una cosa ja l’està fent bé no cal que li anem recordant contínuament com de bé actua).
2) DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS
Nosaltres veiem les bones qualitats dels nois i en canvi ells mateixos de vegades no se n’adonen d’aquestes qualitats, potser perquè mai s’han parat a pensar-hi. Són molts els que creuen que sempre fan les coses malament. Hem de fer que valorin totes les coses que saben fer bé, donar-los l’oportunitat de posar-les en pràctica, i estimular-los per adquirir noves habilitats.
3) DIR COSES AGRADABLES DE NOSALTRES MATEIXOS
Si estem satisfets i orgullosos d’alguna cosa, no és dolent que ens ho diguem a nosaltres mateixos; així reforcem la nostra autoestima. Si el noi veu que nosaltres ho fem, aprendrà a fer-ho ell també.
4) MILLORAR LA SEVA IMATGE PERSONAL
L’aparença personal és important per a estar a gust amb un mateix. No hem de valorar les persones per la seva aparença física, és cert, però això tampoc vol dir que haguem de descuidar la nostra imatge. Cal ensenyar-los normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte exterior, etc. explicant-los com una bona imatge pot millorar les relacions socials amb els altres.
Durant l’adolescència les glàndules sudorípares es tornen més actives, i la composició de la suor és diferent a la d’un nen petit, per la qual cosa la suor comença a fer olor. És important, en aquest moment, acostumar-los a dutxar-se diàriament, així com a netejar-se a fons la cara per evitar al màxim l’aparició de l’acne.
5) MILLORAR ALTRES COMPORTAMENTS
Millorant el comportament també pot millorar la relació amb altres persones, la qual cosa el farà sentir més a gust.
6) ACCEPTAR TOTHOM TAL COM ÉS
Cadascun de nosaltres és diferent dels altres. Podem ser alts o baixos, guapos o lletjos, panxuts o prims, tranquils o nerviosos, molt intel·ligents o poc. Cadascú té la seva manera de ser, i hem d’acceptar-la.
7) AJUDAR-LO A TOLERAR FRUSTRACIONS
No sempre aconseguim el que volem, i això no ha de ser motiu d’infelicitat ni d’alteració del nostre comportament. No s’ha de desanimar o deprimir si no aconsegueix una cosa que desitjava.
8) ENSENYAR-LO A SENTIR-SE ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS
La satisfacció per un mateix i pels propis èxits augmenta l’autoestima. Expressant aquests sentiments de vàlua personal l’adolescent pot sentir-se més segur d’ell mateix, i això afavorirà que faci amics amb més facilitat.
9) ENSENYAR-LO A ADONAR-SE DE LES SEVES EMOCIONS I SENTIMENTS
Les emocions de vegades ens poden impedir actuar fent servir la raó. Reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions no sempre és fàcil. Hem d’ensenyar als adolescents a ser conscients de les seves emocions.
10) VALORAR LES SEVES OPINIONS
Les seves opinions i idees han de ser escoltades. Hi podem estar d’acord o no, però com a mínim les hem de prendre en consideració; ell ha de saber que se’l té en compte.
11) FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA FAMÍLIA I DEL GRUP
Els fills són membres importants de la família, i s’ha de notar escoltant-los, fent-los participar en les decisions, demanant la seva opinió, valorant les seves aportacions,... Exactament igual quan estigueu al cau: heu d’escoltar i tenir en compte l’opinió de tothom.
12) COMUNICACIÓ FLUIDA
Una bona comunicació és fonamental. Hem de trobar temps per parlar amb ells, no per interrogar-los ni controlar-los, sinó per mantenir converses amigables sobre temes d’interès comú.
13) CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS
Aprovar un examen, fer un bon treball, ser felicitat pel professor, guanyar un partit o una cursa, obtenir un premi en un concurs, fer nous amics, anar d’excursió,... És una bona ocasió per felicitar-lo per l’èxit aconseguit, tot reconeixent els seus mèrits, la capacitat, la imaginació, l’esforç i el interès. Això el farà molt feliç i enfortirà la seva autoestima.
14) EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ
De vegades oferim una ajuda excessiva als nois, o encara pitjor, els hi donem tot fet. Els nois sobreprotegits no tenen iniciativa, necessiten contínuament que algú els hi digui què han de fer i com fer-ho. Una mica d’ajuda està bé, però sense passar-se, perquè cal que aprenguin a espavilar-se; fins i tot els nois que pateixen alguna deficiència o malaltia.
15) ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA
Els adults som el mirall on ell es reflexa. Confia en nosaltres per donar-li seguretat, protegir-lo de les seves pors, i ajudar-lo a solucionar els problemes. Ens ha de veure segurs de nosaltres mateixos, per tal de sentir-se segur ell.
16) MOSTRAR FLEXIBILITAT
Quan establim normes, que siguin les apropiades perquè tothom les compleixi i que ajudin a proporcionar un bon ambient. I que no ens manqui mai la flexibilitat davant les normes, si hi ha una causa justa.
17) CONÈIXER BÉ L’AMBIENT DELS ADOLESCENTS
L’ambient en què es mouen els adolescents els influeix notablement. No està de més conèixer-lo i fins i tot tenir-hi relació.
18) DEDICAR-LI EL TEMPS NECESSARI
Al llarg del dia, cal trobar moments en què puguem tenir una comunicació fluida i afectiva amb ell, si veiem que ens ho demana. Així veurà que ens interessem per ell. Ell necessita aquesta atenció per sentir-se segur.
19) FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS
Els pares han de fomentar que el noi o la noia es relacioni amb grups juvenils com ara associacions esportives, agrupaments escoltes, etc.
Així potencia els vincles amb adolescents de la seva edat; el sentiment de vinculació a un grup li dóna seguretat. És una bona manera de reforçar l’autoestima.
20) FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT
Es bo de realitzar activitats que estimulin el seu sentit creatiu i l’ús de la imaginació. Podeu fer tallers i manualitats, dibuixar un còmic, inventar-se un conte, una obra de teatre, etc.
21) AJUDAR-LO A PROPOSAR-SE METES
Per arribar a aconseguir alguna cosa, es bo d’anar-se plantejant metes intermèdies que ens ajudin a arribar, pas a pas, fins a l’objectiu final.
22) INTERESSAR-SE PER LA SEVA VIDA ESCOLAR
Durant les moltes hores que l’adolescent passa a l’escola passen coses que afecten positivament o negativa al desenvolupament de la seva autoestima. No està de més interessar-nos pels seus estudis i per les relacions que té amb els seus companys.
En alguns treballs de l’escola pot ser que tingui dificultats. Hem d’ensenyar-lo a pensar en positiu; els pensaments i comentaris de caràcter negatiu no l’ajudaran, només serviran per desmoralitzar-lo.
Per altra banda és bo reconèixer i felicitar-lo pels seus èxits escolars.
23) FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL
Els nois han d’aprendre a cuidar d’ells mateixos, i per això els hem d’ensenyar les habilitats i coneixements que necessiten, i fomentar que els puguin posar en pràctica. Això inclou habilitats tècniques, organitzatives, la capacitat de planificar projectes, l’habilitat de relacionar-se amb les persones, de parlar en públic, etc. També a coneixements d’urbanisme, i fins i tot a hàbits alimentaris, higiènics o de salut.
Font: http://www.jouscout.com
La autoestima dels adolescents es veu afectada positiva o negativament segons els comportaments que veu al seu voltant: pares, professors, amics... Els pares i educadors hem d’encoratjar en ell el valor, la responsabilitat i la independència, i evitar la crítica destructiva.
Els elogis, retrets, mirades, estímuls, càstigs... li transmeten missatges positius o negatius, segons la forma o intenció amb què se’ls transmetin. Aquests missatges seran portadors de sentiments de seguretat, acceptació, afecte; o pel contrari, de rebuig, inseguretat, desconfiança o desànim.
Ara veurem 23 ACCIONS concretes que són desitjables de realitzar perquè els adolescents desenvolupin una bona autoestima:
1) ELOGIAR I NO RIDICULITZAR
A aquesta edat necessita que se li reconeguin les petites coses que fa diàriament i que de vegades ens passen desapercebudes als adults.
Tanmateix, hem d’evitar l’elogi excessiu. L’elogi ha de ser sincer, sense exageracions i destinat a aquells comportaments que volem augmentar (si una cosa ja l’està fent bé no cal que li anem recordant contínuament com de bé actua).
2) DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS
Nosaltres veiem les bones qualitats dels nois i en canvi ells mateixos de vegades no se n’adonen d’aquestes qualitats, potser perquè mai s’han parat a pensar-hi. Són molts els que creuen que sempre fan les coses malament. Hem de fer que valorin totes les coses que saben fer bé, donar-los l’oportunitat de posar-les en pràctica, i estimular-los per adquirir noves habilitats.
3) DIR COSES AGRADABLES DE NOSALTRES MATEIXOS
Si estem satisfets i orgullosos d’alguna cosa, no és dolent que ens ho diguem a nosaltres mateixos; així reforcem la nostra autoestima. Si el noi veu que nosaltres ho fem, aprendrà a fer-ho ell també.
4) MILLORAR LA SEVA IMATGE PERSONAL
L’aparença personal és important per a estar a gust amb un mateix. No hem de valorar les persones per la seva aparença física, és cert, però això tampoc vol dir que haguem de descuidar la nostra imatge. Cal ensenyar-los normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte exterior, etc. explicant-los com una bona imatge pot millorar les relacions socials amb els altres.
Durant l’adolescència les glàndules sudorípares es tornen més actives, i la composició de la suor és diferent a la d’un nen petit, per la qual cosa la suor comença a fer olor. És important, en aquest moment, acostumar-los a dutxar-se diàriament, així com a netejar-se a fons la cara per evitar al màxim l’aparició de l’acne.
5) MILLORAR ALTRES COMPORTAMENTS
Millorant el comportament també pot millorar la relació amb altres persones, la qual cosa el farà sentir més a gust.
6) ACCEPTAR TOTHOM TAL COM ÉS
Cadascun de nosaltres és diferent dels altres. Podem ser alts o baixos, guapos o lletjos, panxuts o prims, tranquils o nerviosos, molt intel·ligents o poc. Cadascú té la seva manera de ser, i hem d’acceptar-la.
7) AJUDAR-LO A TOLERAR FRUSTRACIONS
No sempre aconseguim el que volem, i això no ha de ser motiu d’infelicitat ni d’alteració del nostre comportament. No s’ha de desanimar o deprimir si no aconsegueix una cosa que desitjava.
8) ENSENYAR-LO A SENTIR-SE ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS
La satisfacció per un mateix i pels propis èxits augmenta l’autoestima. Expressant aquests sentiments de vàlua personal l’adolescent pot sentir-se més segur d’ell mateix, i això afavorirà que faci amics amb més facilitat.
9) ENSENYAR-LO A ADONAR-SE DE LES SEVES EMOCIONS I SENTIMENTS
Les emocions de vegades ens poden impedir actuar fent servir la raó. Reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions no sempre és fàcil. Hem d’ensenyar als adolescents a ser conscients de les seves emocions.
10) VALORAR LES SEVES OPINIONS
Les seves opinions i idees han de ser escoltades. Hi podem estar d’acord o no, però com a mínim les hem de prendre en consideració; ell ha de saber que se’l té en compte.
11) FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA FAMÍLIA I DEL GRUP
Els fills són membres importants de la família, i s’ha de notar escoltant-los, fent-los participar en les decisions, demanant la seva opinió, valorant les seves aportacions,... Exactament igual quan estigueu al cau: heu d’escoltar i tenir en compte l’opinió de tothom.
12) COMUNICACIÓ FLUIDA
Una bona comunicació és fonamental. Hem de trobar temps per parlar amb ells, no per interrogar-los ni controlar-los, sinó per mantenir converses amigables sobre temes d’interès comú.
13) CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS
Aprovar un examen, fer un bon treball, ser felicitat pel professor, guanyar un partit o una cursa, obtenir un premi en un concurs, fer nous amics, anar d’excursió,... És una bona ocasió per felicitar-lo per l’èxit aconseguit, tot reconeixent els seus mèrits, la capacitat, la imaginació, l’esforç i el interès. Això el farà molt feliç i enfortirà la seva autoestima.
14) EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ
De vegades oferim una ajuda excessiva als nois, o encara pitjor, els hi donem tot fet. Els nois sobreprotegits no tenen iniciativa, necessiten contínuament que algú els hi digui què han de fer i com fer-ho. Una mica d’ajuda està bé, però sense passar-se, perquè cal que aprenguin a espavilar-se; fins i tot els nois que pateixen alguna deficiència o malaltia.
15) ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA
Els adults som el mirall on ell es reflexa. Confia en nosaltres per donar-li seguretat, protegir-lo de les seves pors, i ajudar-lo a solucionar els problemes. Ens ha de veure segurs de nosaltres mateixos, per tal de sentir-se segur ell.
16) MOSTRAR FLEXIBILITAT
Quan establim normes, que siguin les apropiades perquè tothom les compleixi i que ajudin a proporcionar un bon ambient. I que no ens manqui mai la flexibilitat davant les normes, si hi ha una causa justa.
17) CONÈIXER BÉ L’AMBIENT DELS ADOLESCENTS
L’ambient en què es mouen els adolescents els influeix notablement. No està de més conèixer-lo i fins i tot tenir-hi relació.
18) DEDICAR-LI EL TEMPS NECESSARI
Al llarg del dia, cal trobar moments en què puguem tenir una comunicació fluida i afectiva amb ell, si veiem que ens ho demana. Així veurà que ens interessem per ell. Ell necessita aquesta atenció per sentir-se segur.
19) FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS
Els pares han de fomentar que el noi o la noia es relacioni amb grups juvenils com ara associacions esportives, agrupaments escoltes, etc.
Així potencia els vincles amb adolescents de la seva edat; el sentiment de vinculació a un grup li dóna seguretat. És una bona manera de reforçar l’autoestima.
20) FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT
Es bo de realitzar activitats que estimulin el seu sentit creatiu i l’ús de la imaginació. Podeu fer tallers i manualitats, dibuixar un còmic, inventar-se un conte, una obra de teatre, etc.
21) AJUDAR-LO A PROPOSAR-SE METES
Per arribar a aconseguir alguna cosa, es bo d’anar-se plantejant metes intermèdies que ens ajudin a arribar, pas a pas, fins a l’objectiu final.
22) INTERESSAR-SE PER LA SEVA VIDA ESCOLAR
Durant les moltes hores que l’adolescent passa a l’escola passen coses que afecten positivament o negativa al desenvolupament de la seva autoestima. No està de més interessar-nos pels seus estudis i per les relacions que té amb els seus companys.
En alguns treballs de l’escola pot ser que tingui dificultats. Hem d’ensenyar-lo a pensar en positiu; els pensaments i comentaris de caràcter negatiu no l’ajudaran, només serviran per desmoralitzar-lo.
Per altra banda és bo reconèixer i felicitar-lo pels seus èxits escolars.
23) FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL
Els nois han d’aprendre a cuidar d’ells mateixos, i per això els hem d’ensenyar les habilitats i coneixements que necessiten, i fomentar que els puguin posar en pràctica. Això inclou habilitats tècniques, organitzatives, la capacitat de planificar projectes, l’habilitat de relacionar-se amb les persones, de parlar en públic, etc. També a coneixements d’urbanisme, i fins i tot a hàbits alimentaris, higiènics o de salut.
Font: http://www.jouscout.com
